El fet d'aplegar cent caricatures que el mestre Manuel Cuyàs i Duran (1922-2005) va fer al periòdic Mataró, dels anys 1948 al 1953, m'ha servit per adonar-me, encara més, de l'excel·lència de l'artista -dibuixant prolífic i de molta categoria- i de la seva actuació ciutadana en uns anys que mantenir la torxa de la convicció cívica i catalana no gaudia de la llum pública oficial, ni estava a primer pla de les disposicions institucionals. Més aviat tot tenia una pàtina de boira forana que comportava avançar amb precaució, dissimul i aprofitar les possibilitats i les circumstàncies per donar constància de l'existència d'una catalanitat que no s'havia extingit, malgrat la cruel patacada de la guerra i la perseverança dels vencedors per esborrar tot el que els feia nosa.
