El 1714, ara fa tres-cents anys, Catalunya perdia les seves constitucions i llibertats arran de la derrota mili-tar a mans de Felip V. En el marc d'una monarquia centralista, semblava emprendre el camí que portaria a la seva dissolució com a entitat diferenciada dins l'Estat nació que, a partir de la Constitució del 1812, es configurava a Espanya. Tanmateix, com a fruit d'un desenvolupament econòmic i social diferenciat, a mitjan segle xix es va produir un desvetllament cultural que es va acabar traduint en un moviment polític d'ampli abast, el catalanisme. La reivindicació d'un grau o altre d'autonomia ha estat d'aleshores ençà una constant, amb institucions com la Mancomunitat i la Generalitat, fins al moment actual en què, després d'una dècada de decepcions, l'aspiració sobiranista ha esdevingut central.
