Cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món. Això són 800.000 persones l’any. A l’Estat espanyol van morir per suïcidi 4.227 persones el 2022 i 4.116 el 2023. La xifra es dispara entre la població jove i es converteix en la primera causa de mort absoluta en aquesta franja d’edat. Però en cada suïcidi hi ha 10 persones profundament afectades i 135 afectades de manera més lleu. Per tant, cada 40 segons mor una persona per suïcidi al món, però moltíssimes més queden damnificades. Vivim en una societat en què les persones perden les ganes de viure. El suïcidi ja no es pot considerar una qüestió individual, sinó que cal reconèixer-lo com un conflicte social que cal abordar des d’una perspectiva profunda, estructural i col·lectiva. Fins ara s’ha parlat molt del suïcidi des del punt de vista de la salut mental, se l’ha assimilat a un trastorn mental, i les possibles solucions han estat químiques i individuals. Poques vegades es plantegen solucions transversals i col·lectives que millorin les circumstàncies de vida. Aquest assaig gràfic reflexiona sobre les ganes de morir com a símptoma inherent de la societat capitalista, que identifiquem com a responsable del nostre malestar social. Aborda críticament els canvis considerables que s’haurien de produir per desarrelar aquestes ganes de morir. I imagina com tornar a confiar en un present i futur en què la vida sigui respectada, valorada i protegida per tothom. La precarietat laboral, la fama, la desesperança pel futur, la repressió, la neurodivergència, el masclisme, la transfòbia, el ciberbullying o la manca d’habitatge conformen l’entramat d’aquestes deu històries que pretenen sensibilitzar, polititzar i posar de manifest un relat encara poc escoltat sobre el suïcidi.