Està comunament acceptat que cal aprendre al llarg de tota la vida, com també és cert que els coneixements que es van desenvolupant s'han de contrastar amb les «veritats» vigents fins fa pocs anys, ja que el progrés tendeix a posar-les en qüestió. Així, cal assumir que el procés d'aprenentatge no es pot aturar i que és imprescindible saber desaprendre i ressituar les noves informacions, tot preservant-ne d'altres que formen part del bagatge cultural. Considerant que l'expectativa de vida creix sense parar, i amb vista a evitar que la gent es quedi atrapada en la visió del món que va adquirir durant la seva vida escolar o arran de la seva pràctica professional, s'ha de conscienciar que aprendre és una necessitat, un dret i una responsabilitat social i individual. S'aprèn a casa, en el si d'experiències quotidianes o culturals, interactuant amb els altres, mirant i escoltant, pels mitjans de comunicació, en llocs específics o, simplement, vivint, perquè la vida mateixa és temps per aprendre. Per tot això, resulta evident que hem de promoure una actitud més favorable envers l'aprenentatge continu, a fi d'assolir una qualitat de vida satisfactòria, més autonomia personal i la capacitat de prendre decisions amb criteri. Encara més, no podem desaprofitar l'enorme valor que representa comprendre i compartir amb altres persones, generacions i cultures, sabers i experiències que la societat no hauria de perdre.