Aquests poemes esdevenen, també, un exemple brillantíssim d'intertextualitat, una mostra de com la literatura es nodreix a còpia de relectures. Es tracta d'un poemari que he anat fent i desfent (sobretot desfent) al llarg d'una dècada entre els camps del Vallès i del Baol (Senegal) utilitzant tres instruments per mirar: el telescopi (als horitzons llunyans, alhora terreny de les tradicions espirituals i de la mística que m'inspiren), el microscopi (per mirar endins, també l'àmbit de la intimitat i la quotidianitat per fer allò que tan reivindico: badar) i, finalment, les ulleres de lectura (incloc i barrejo versos de molts i moltes poetes).''
