En el transcurs del segle XX, una dona que ha començat a perdre la memòria, però que conserva la lucidesa irònica que dóna l'experiència, ha vist passar per davant dels seus ulls fatigats guerres i victòries, derrotes i esperances, il·lusions i desenganys. Ha conegut l'amor i la traïció, la por i l'alegria, ha vist obrar miracles i ha sentit molt a prop l'alé glacial de la mort. I ara, en el crepuscle d'una vida que no acaba com les altres, evoca el seu passat, que és també el nostre, en una llarga conversa amb el seu fill que esdevé un sortilegi que ens permet recuperar el poder ancestral de les paraules per a transformar la realitat. Això és llarg de contar és una novel·la màgica que flueix al mateix ritme que la música arcana del Misteri d'Elx per a convertir-se en un homenatge a totes les dones que han sabut conservar el tresor més valuós de qualsevol poble: la llengua amb què començàrem a comprendre el món. És a dir, la nostra identitat.
