Arribo a l'escola i em trobo la porta oberta...La Delia, no és al seulloc al costat de la porta com sempre. Damunt de la taula hi ha el cafèamb llet sense tastar. Miro cap a les escales i, aleshores, la veig...Es com si dormis, però fa cara d'estar molt més lluny... Al seu costattrobo un botó, me'l poso a la butxaca, i penso, no em pregunteu perquè,que la Dèlia no s'ha mort, que l'han assassinat.
