La Clara té quaranta-cinc anys i és professora de literatura francesa a Andorra la Vella. Després d’,un frec a frec amb la pandèmia, la malaltia i la mort no queda indemne. La seva història va de superació i d’,un amor de joventut retrobat després de més de vint anys. Va de l’,amor de mare. Va de la família, tan necessària i sovint malauradament tan complicada. Va de la passió per la literatura i per l’,art d’,escriure. Va d’,anades i vingudes entre Andorra i França amb un rerefons de Resistència, de passadors i de la Segona Guerra Mundial. Va de sentir, de bategar les ales i de volar cada cop més alt per sobreviure. Perquè la vida és un etern recomençar, com l’,aleteig d’,una papallona.
