Amadeu Hurtado, l'eminència grisa

Una biografia que dona claus inèdites sobre la Catalunya de la primera meitat del XX. La biografia d'Amadeu Hurtado Miró (1875-1950) vol tornar a situar aquest advocat, polític i home de premsa com a protagonista de la història de la primera meitat del segle XX. Republicà de primera hora, amb concepció moderna i crítica del catalanisme, Amadeu Hurtado va evolucionar des d'una joventut radical cap al centre liberal, en paral·lel a l'ascens del seu prestigi professional i intel·lectual. Malgrat que va ocupar diversos càrrecs —diputat al Congrés o conseller de la Generalitat— i n'hi van oferir molts altres, era partidari d'actuar entre bambolines, tant com a conseller polític o com a hàbil diplomàtic, prop de figures com el seu bon amic Francesc Macià o Niceto Alcalá-Zamora. Representant d'una insòlita burgesia liberal i culta, conscient del nou poder dels mitjans de comunicació, va impulsar publicacions com Mirador, una de les capçaleres més destacades del periodisme dels anys trenta, i va rodejar-se d'algunes de les figures més prominents del moment. Tot i la seva influència des de la joventut fins a la vellesa a l'exili, el paper d'Amadeu Hurtado ha estat sovint reduït a la condició de testimoni o memorialista del seu temps. El biògraf Joan Safont, per contra, revela, gràcies a documentació, el paper absolutament rellevant d'Hurtado des del punt de vista polític, jurídic, periodístic, intel·lectual i ciutadà.