El mètode Albert Serra segons Jaume C. Pons Alorda. «Caos. Descontrol. Desorganització. No planificació. No forçar. Improvisar i enregistrar aquesta lassitud. El punt bàsic de viure en la crisi constant, el desordre absolut. Qualsevol cosa pot passar en qualsevol moment, per tant cal estar atent sempre. No hi ha talls. No hi ha principi ni final. Des del primer dia es filma tot. Els no-actors haurien d’estar caracteritzats i a punt sempre. No són actors, són titelles. No hi ha interpretació sinó creació. Una personificació. I obeeixen la crueltat de la dictadura de l’art fins a les màximes conseqüències. Tals són les ordres del gran magnànim Serra. I això és perquè l’art exigeix sacrificis.» És a l’Albert Serra que hem d’agrair l’encert d’encarregar a Jaume C. Pons Alorda aquest magnífic writing of de la pel·lícula Història de la meva mort, guardonada amb el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker, que també destaca la interpretació de Vicenç Altaió en el paper de Giacomo Casanova.
