Aquesta llengua que estimo ofereix una mirada diferent a la llengua catalana, una mirada feta des del cor. Es tracta d'un assaig adreçat als catalanoparlants de Ponent però també a tota la resta de parlants. Després d'una anàlisi reflexiva sobre per què som com som i parlem com parlem, diversos testimonis expliquen com viuen la llengua en territoris perifèrics o propers a la frontera occidental. I ho fan amb veus sinceres, rialleres i ploroses amb què el lector se sentirà identificat en més d'una ocasió. Una mirada emocional que hauria de fer reflexionar el conjunt de la comunitat lingüística i molt especialment els responsables de la planificació de la llengua.
