Auschwitz era l'alfa i l'omega de l'obra de Primo Levi: l'alfa, el 1947, amb Si això és un home, l'omega, quaranta anys després, amb el seu darrer llibre, Els enfonsats i els salvats. Però Levi no va deixar mai de narrar el Lager ni d'investigar-lo en les seves narracions. Auschwitz, ciutat tranquil·la ens ofereix deu contes seus, emmarcats per dos poemes: dotze textos —,la majoria inèdits en català—, que abracen gairebé trenta anys i que ens mostren angles sorprenents sobre la major tragèdia col·lectiva del segle XX. La paradoxal «ciutat tranquil·la» del camp de concentració s'esmuny en llocs i camins insospitats: des de la fantasia o la ciència-ficció a l'autobiografia. En els 35 anys de la mort de Primo Levi, un dels màxims referents de la literatura sobre el Mal, deu històries breus que s'obren en totes direccions adreçades als lectors d'avui, ja que l'inventari dels morts en va que ell va elaborar, el món contemporani no para d'actualitzar-lo. «Per què cal llegir Primo Levi avui? Per no oblidar què va passar a Auschwitz. I també perquè la brutalitat del que es va portar a terme als Lager obliga a no menystenir ni banalitzar el retorn de les ideologies de l'odi ni la suposada normalitat amb què tornen a escampar-se per tot Europa les ideologies d'ultradreta i explícitament feixistes. Perquè l'ou de la serp torna a covar-se entre nosaltres.» Xavier Antich