El relat en primera persona de la tragèdia humana més gran de l’historia L'únic llibre que es va escriure totalment dins del camp d'extermini. L'any 1942 el metge jueu Eddy de Wind es va presentar voluntari per treballar a Westerbork, un camp de trànsit situat a l'est dels Països Baixos. Allà va conèixer la Friedel, una jove infermera, i es van enamorar i casar. El 1943 els van deportar a Auschwitz en un tren de mercaderies, i un cop allà els van separar: l'Eddy va anar a parar al Bloc 9 i la Friedel al 10, on es feien els experiments mèdics. Quan els russos van començar a apropar-se a Auschwitz, la tardor del 1944, els nazis van decidir fer desaparèixer els rastres dels seus actes abominables. Els presoners, la Friedel entre ells, van rebre l'ordre de replegar-se cap a l'interior d'Alemanya, en el que més tard es coneixeria com les «marxes de la mort». L'Eddy es va amagar i es va quedar a Auschwitz, on va trobar un llapis i una llibreta i va començar a escriure. Aquesta és la seva història. L'Eddy de Wind va compondre un relat dolorós i commovedor dels horrors del camp i va analitzar i observar els comportaments de les persones -bones i dolentes- i el que van ser capaces de fer. Va descriure Auschwitz com mai s'ha fet: des de dins i amb la profunda impressió dels fets acabats de viure.