Àvia, ja sé que has oblidat el meu nom

Àvia, avui faig deu anys. Et vindré a visitar a la residència, però tu no em reconeixeràs, no em faràs cap regal, ni em felicitaràs, ni entendràs per què portarem un pastís i cantarem una cançó, i tots et farem un petó i tots em faran un petó. Tu no me’l faràs. La mare diu que tens una malaltia que jo no sé escriure. Com que tu no em faràs cap regal, te’n faig un jo. T’he escrit un poema, un poema que m’ajudarà a pensar en tu.