Báltica La Via Bàltica

El 23 d’agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L’una al costat de l’altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d’Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se’n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic. Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n’han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d’aquella proesa històrica en l’esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent. La Via Bàltica és el retrat d’unes societats dinàmiques, instal·lades ja a l’Europa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.