Aquesta darrera obra de l'autor ens porta a la Geòrgia de principis del s. xx on un jove Stalin s'enfronta a l'autoritat, l'Esglèsia, la policia i l'estat. Situada com una obra menor on homenatja al màxim responsable de la seva repressió, s'ha plantejat que l'autor finalment es va rendir als seus repressors, va ser així? O potser una ironia finíssima situa al mateix Stalin davant del mirall de la seva joventut. El reflex d'un jove revolucionari que enfronta tot poder i que organitza als obrers georgians per viure d'una altra manera. Homenatge a Stalin, critica velada? Jutja tu mateix.
