PREMI DE LA CRÍTICA CATALANA 2003 Ella podria fer-ho, com ho feia quan l'infantesa teua reclamava bressoleig i cançons. Ella sabria adormir a la ira, acaronar-la, i defensar-te del malson de dur-la tothora al teu costat. Tu no saps fer-ho. No s'adorm. Li fa mal alguna cosa que a tu et fa mal també. I en vindre el dia us trobarà nedant claror i insomni. Ja ho veus: no vol la ira amb tu adormir-se. No la saps bressolar com cal. L'enutja la teua torpitud en intentar-ho. (Ella sí que sabria...)
