El llinatge castlà i vicarial dels Llopsanç i els Banyeres s'inscriu plenament en la baixa noblesa feudal del Penedès altmedieval, integrada en un sistema de castlanies, vicaries i drets senyorials hereditaris que, al llarg dels segles xi i xii, va experimentar un procés de reorganització intensa sota la pressió combinada del poder comtal-reial i de l'expansió jurisdiccional de l'Església medieval. En aquest marc, el llinatge Banyeres va desenvolupar una activitat destacada en l'administració de castells i en la definició dels límits de terme a la frontera Penedès-Gaià del segle xi i, durant el segle xii, va actuar com a intermediari de diferents poders en un territori ja pacificat militarment però en constant disputa jurídica per la propietat. En conjunt, la documentació relativa als Banyeres permet reconstruir la transformació d'aquest llinatge, fortament vinculat a diversos castells i quadres del Penedès comtal, en una família integrada en el teixit de la noblesa local que, més endavant, en el context d'expansió reial catalanoaragonès dels segles XII i XIII, assumirà la pèrdua progressiva d'autonomia i de propietats en favor d'institucions superiors. Aquest procés tanca un cicle després del qual la memòria dels Banyeres només romandrà associada a la recerca documental.
