PREMI D'ASSAIG IRLA 2016 Quan es parla de nacionalisme, els focus mediàtics es dirigeixen només cap al País Basc o Catalunya. Però, què hi ha del nacionalisme espanyol? Arreu de l'Estat no costa gaire trobar qui defensa que ni existeix, ni ha existit. I és que l'espanyol és un nacionalisme sense mirall, que no és capaç de mirar-se a la cara i de reconèixer- se com a tal. De manera que, per a bona part dels espanyols, els nacionalistes sempre són «els altres». Per desmuntar aquestes construccions ideològiques, Francesc Puigpelat desplega un relat assagístic sobre com s'ha creat i desenvolupat el nacionalisme espanyol. N'estableix els primers antecedents en el mític Don Pelayo i repassa exhaustivament les manifestacions nacionalistes espanyoles dels dos darrers segles, que arrenquen en la Constitució de 1812, passen pel desastre del 98, la República i el franquisme, i arriben a l'actualitat. PER A PUIGPELAT EL NACIONALISME ESPANYOL ÉS UNA IDEOLOGIA ESSENCIALMENT ACRÍTICA, FOSSILITZADA I IDÈNTICA A ELLA MATEIXA DES DELS SEUS ORÍGENS, FONAMENTADA EN EL CARÀCTER MONOLÍTIC I NO PLURAL DE LA NACIÓ ESPANYOLA.
