Breu introducció al catarisme

La doctrina càtara, des del segle x fins al xv, va ser una modalitat arcaïtzant, però en certs aspectes innovadora, del cristianisme que féu una interpretació literal dels preceptes dels Evangelis, com és lògic, si els càtars eren els “bons cristians”, això és que hi havia uns “mals cristians”: els catòlics que, imbuïts d’una forma espúria de cristianisme que en traïa fins i tot els principis més bàsics, els perseguien com a heretges i, per això, els condemnaven a morir cremats a la foguera.