«Coneixia lleugerament aquell hotel emblemàtic que romania latent, al carrer del port, com a testimoni del que una vegada havia estat. Però mai vaig pensar que podria conèixer d'una forma tan intensa els seus inicis, la seva evolució, els personatges reals, coneguts o anònims que, una vegada, van omplir aquell menjador, les parets del qual encara avui guarden geloses les seves veus. Us presento, amb respecte i molta estima, la Neus Ballester Tell i, amb ella, el poble que l'ha vist créixer, a l'ombra d una fonda que va esdevenir hotel. Tres branques indivisibles de la història d'una vida. La seva.
