Cada puntada, un mot és el resultat de la fusió de dues veus que han provat de convertir-se en una de sola. Com s'esdevenia amb la tençó de tradició trobadoresca, les autores -dues trobairitz ben modernes- d'aquest text genèricament escàpol i inclassificable, hi estableixen un diàleg poètic en què la distinció de l'una i de l'altra veu és supèrflua o prescindible, perquè el que realment importa és el flux oníric i imaginari, l'exercici calidoscòpic en què la bellesa literària n'és el guany més reeixit i destacable. Cada puntada, un mot articula un recorregut interminable de paraules, un camí d'anada i de tornada permanent, cíclic i indissoluble. Dues veus complementàries i confluents que descabdellen un corrent infinit de paraules etèries i improvisades. Tot plegat configura un tapís teixit sobre l'espai immaterial i alhora tangible, essencial, de la llibertat de la poesia.
