Caires circulars

Vam descobrir el batec, el del món i el propi i calia proclamar-ho. Ens va semblar tan bona notícia, que hauria estat injust no fer-la saber i vam dir, des de tots els angles i amb la major contundència possible, que el món palpitava, es movia. Estàvem tan tips d’immobilisme, que encara que fos a sotragades vam triar apuntar-nos a l'incipient canvi. Somiàvem llibertat i drets i, assumíem els deures derivats. Mirant-nos al mirall havíem vist l’objectiu com el fons difuminat del voltant de la nostra imatge. Ens vam acostar al desig, el vam examinar de tots els vèrtexs trobats i, fins i tot en vam fer un tast. De cop, un mal vent i molts mals caps, ens van robar el somni. No ho hem callat i seguim explorant dreceres dins el cercle.