«Encara que tinguis els ulls tancats i no puguis dir res, estic segur que em sents, Joan, amic meu, i que aquestes cançons seran un bàlsam que t’ajudarà a recuperar-te. Com sempre, només depens de tu mateix i de la teva capacitat de supervivència i il·lusió. El record del passat serà la punta de llança que ens durà a enfocar de nou el futur. Perquè, com tu saps, molts dels nostres ja han marxat per no tornar. Sempre els envoltarà el misteri…» «En aquests poblets de la Provença, amb la Kitten al costat, sóc feliç. Molt feliç. Estic enamorat. De vegades, a la terrassa d’un bar, algú em demana si pot agafar la cadira on està asseguda la Kitten. Els engego, perquè jo la veig. Sento que ella m’estima a la seva manera i això sol ja és important. Viure el moment que la vida ens dóna. Sense res més. Sense explicacions gaire profundes.»
