L'autor defensa una espiritualitat que pugui reformar el nostre interior per tal que una consciència crítica, capaç de conjugar la raó amb l'emoció, irradiï cap a l'exterior, però sense deixar les emocions tan agitades com estan actualment. L'autor posa l'accent en el perill de traspassar tots els límits i de caure en els excessos, en l'hibris. També es val de ficcions surrealistes centrades en un escenari imaginari, el de Tecnolàndia de la Bonallum: una mostra que la imaginació és creativa i que sempre roman oberta amb l'esperit de caminar cap a un futur, en què malgrat les ombres hi ha més clarianes en l'horitzó que mai. Al final, Joaquim Sala i Pujolràs proposa també uns exercicis pràctics entre la meditació i la reflexió filosòfica per reforçar l'esperit crític.
