Com quan s'aixeca un cadàver i tot el que en queda és la silueta dibuixada a terra, hi ha figures que es fan terriblement presents en una cultura a partir de la seva absència. És el cas de Pere Vives, company d'Agustí Bartra i Joaquim Amat-Piniella als camps de concentració francesos i alemanys i font d'inspiració per als protagonistes de Crist de 200.000 braços i K.L. Reich. A diferència d'altres exiliats catalans, Vives no va poder sortir d'Europa i va morir assassinat pels nazis a Mauthausen, probablement per una injecció de benzina. Les cartes escrites a Bartra i a les seves germanes són tot el llegat que en queda: les publiquem en una nova edició de Marta Marín-Dòmine, on el testimoni real emergeix per sobre del personatge literari.
