«Un dia, en una llibreria, em van fer una pregunta que no m’havia plantejat mai per la senzilla raó que no tinc fills: “Víctor, què els escriuries als teus fills?”. Vaig estar gairebé un any donant-hi voltes. […] vaig començar aquestes cartes que acabo avui, el dia del teu aniversari, i que llegiràs en un sol volum. Tracten sobre tot allò que parlem sovint, però he intentat ordenar-ho una mica.» Així doncs, els lectors trobaran a Cartes a Maria un aplec de lliçons de vida, d’alertes sobre el funcionament del món, de reflexions insòlites sobre els humans i altres espècies, de coneixements, d’humor, de revelacions profundes i tendres sobre el nostre món. «A l’obra que teniu a les mans sovint s’hi barregen el Nubla més observador i explorador, el visionari distòpic, el revolucionari que va mostrar, al llarg de la seva obra musical, un punt de visió entre mística i esotèrica que impregnava gran part de les coses que feia… I a tot això, a més, cal sumar-hi l’aterrament, la tendresa i una necessitat irresistible d’ajudar i de fer el bé contra la qual, sovint, semblava que es revoltés.» —De la presentació. Edició i presentació d’Aleix Salvans.