Obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli. El llibre s'articula, doncs, com una apologia de la vellesa, en la qual es defensen els beneficis que aquesta aporta, les possibilitats que ofereix i el camí recte que cal seguir per viure-la amb felicitat. De fet, l'objectiu de l'obra és la justificació antitètica entre els conceptes senectut i malaltia.
