El títol d'aquest llibre, Del cel i de la terra, vol expressar la varietat de temes i perspectives que hi tenen cabuda. Malgrat la varietat temàtica, els set treballs que s'hi apleguen, redactats en aquests últims deu anys, posseeixen una unitat ideològica i metodològica bastant explícita. A través de la varietat d'arguments exposats, l'autor ha pretès exemplificar el projecte antropològic en el qual treballa des de fa més de trenta anys. Amb l'expressió ''les coses del cel i de la terra'' vol posar en relleu que l'ésser humà és una estranya i sorprenent criatura que es mou entre els pols més distants i sovint fins i tot més oposats, és, com assenyadament afirma la tradició, una ''coincidència d'oposats'' (coincidentia o complexio oppositorum). Es tracta d'un paradoxal ésser perspectivístic, que és sorprenent i desitjós, angoixat i esperançat, celestial i terrenal, religiós i polític, entranyable i desconsiderat, amb anhels d'infinit, però sovint enganxat a tota mena dapetències desordenades i d'instints perversos: és tot això al mateix temps, gairebé sense pausa ni treva.
