Com si no tinguéssim cel

Massa vegades hem de veure com el poder ho abassega tot, com s'apodera de l'ànima i dels sentiments. Com rebrega els destins de les persones fins a l'extrem d'abocar-les a la misèria, a la guerra i a la mort. Com ho vesteix per mantenir-se, per subsistir encimbellat en una escala jeràrquica visible i ostentosa. Hem de contemplar com destrueix el benestar real universal, especulant amb les vacuïtats que entretenen, distreuen i enlluernen. Santesmases ha construït un seguit de versos amb mètrica de dodecasíl·lab per reflexionar sobre determinats poders que, incomprensiblement, la humanitat encara no ha estat capaç de desfer i d'impedir.