Un llibre enmig d'apogeu del moviment i del pensament feminista que ofereix una reflexió original i estimulant, movent-se entre Butler, Wittig, Gramsci o Mieli La tesi del «comunisme queer» és que l'explotació i l'exclusió, dins de les societats capitalistes, no només tenen un caràcter universal, sinó particular. En conseqüència, si volem lluitar eficaçment contra el capitalisme, hem d'enfrontar-nos a cadascuna de les matrius individuals d'opressió de les quals treu sang i substància per afirmar-se i reproduir-se. En el cas de l'opressió de gènere i sexual, la seva matriu és l'heterosexualitat. Per a Federico Zappino, l'heterosexualitat és molt més que una orientació sexual: «defineix els homes i les dones com a tals, d'una manera indistingible de la desigualtat i la jerarquia». Aspirar a subvertir l'heterosexualitat vol dir lluitar contra el capitalisme partint de les seves causes, més que dels seus efectes més immediats o visibles. L'autor aposta per la necessitat d'una lluita comuna de tots aquells que són presa de la dominació. L'objectiu d'aquest llibre no és simplement desentranyar els mecanismes del «mode de producció heterosexual»: és una invitació a discutir els espais comuns de lluita entre les minories de gènere i sexe, i la possibilitat de forjar aliances entre grups socials amb vista a una societat sense classes. En aquest context d'apogeu del moviment i del pensament feminista, l'autor ofereix una reflexió original i estimulant, movent-se entre teòriques queer com Judith Butler i Monique Wittig, i pensadors marxistes com Antonio Gramsci.