El món real i l’,irreal sovint es confonen en els contes de Pere Calders (Barcelona 1912-1994). Els personatges de les seves històries tenen un peu a la realitat i l’,altre a situacions o a escenaris inversemblants (una mà oblidada en un jardí, un gos que parla, un arbre que neix al menjador de casa…,), situacions que els obliguen a replantejar-se totalment la idea preconcebuda que tenen, que tenim, del món. La selecció que el lector trobarà en el present volum, que hem titulat Contes extraordinaris, ens ho confirma plenament.
