Nova edició dels contes que la mare de Nadia Ghulam explicava a la seva filla: «els contes de la meva mare eren la seva manera de explicar-me com era el meu país, l’Afganistan, el meu paisatge, abans de la desolació, d’ensenyar-me, sense llibres, la història del meu poble, trepitjada i perduda. Perquè, aquells contes, jo els tinc sempre presents. Em fan companyia, i més ara que estic lluny de la meva terra. Gràcies als contes, veig al fons la llumeta de la cabana del bosc. Són la dimensió emocional de la meva identitat.»
