“Dominador i no dominat de la inspiració, insubornablement lògic, serè, plàstic, sobri estructurat en el joc dels seus recursos, aquest fill de romàntics té, per ventura, almenys si mai és alliberat aquest títol de geloses detencions escolars o de beguines intromissions ètiques, almenys, si es considera la seva obra dins el principi, pel quela talment lluità contra els prejudicis de tot el seu poble: “que el fi de la poesia és de la mateixa natura que el seu principi, i que ella no ha de tenir a la vista altra cosa que ella mateixa.” cosa predicada i no gaire practicada pels així dits romàntics, i no gaire predicada i força realitzada, al capdavall, pels així dits clàssics.” CARLES RIBA
