Italo Calvino va descriure aquest llibre com l'equivalent literari del Guernica. Una obra polièdrica, rica i profunda que deu gran part de la seva bellesa a l'imperatiu d'evitar la censura. Molt més que una denúncia política circumscrita al règim de Mussolini, és una reflexió al voltant de qualsevol forma d'opressió i la necessitat de recuperar la consciència individual. Una història on té un gran pes la figura de la mare, i també la mare pàtria, la mare terra. El seu valor literari, simbòlic i existencial, la converteixen en una de les novel·les més influents del segle XX italià. És, en definitiva, un text sobre la urgència de retrobar un sentit moral en un món degradat, una novel·la lluminosa escrita en temps de foscor. Perquè, què és la vida, sinó un enfilall de converses?
