Cor mostra la realitat social italiana de finals del segle XIX: els esforços de consolidació social d’una Itàlia tot just unificada políticament, però amb diferències en el desenvolupament entre regions, l’emigració a Amèrica dels estrats més pobres, el record de les batalles encara recents, l’alt índex d’analfabetisme... Edmondo de Amicis, a més, enalteix l’escola pública com una institució que uneix tothom, i els seus mestres, que ensenyen amb devoció i autoritat a respectar i a ajudar.
