«No t’hauria d’haver explicat mai de la vida que estava carregat de quartos. Però el desig de deixar-te esbalaïda va ser més fort. No t’hauria d’haver dit mai de la vida on desava els diners. Però des que vam començar a viure sota el mateix sostre, em va semblar absurd guardar aquest secret. No t’hauria d’haver confessat mai de la vida quina era la clau de la caixa forta. Però l’amor, ho sap tothom, és cec. No t’hauria d’haver dit mai de la vida on amagava el revòlver. Però tenir aquest gest de confiança amb tu em va semblar ben natural. Afortunadament, i malauradament, no et vaig avisar que, després de mort, m’apareixeria davant teu per turmentar-te incessantment: per fer-te pagar el que m’has fet. I és que ni jo sabia que tenia aquest poder. Si no, segur que t’ho hauria dit. I si ho hagués fet, potser ara seria viu. Ignorant, però viu, estimada.» Feu-ne un tast amb la lectura del conte «Actualitzant la Vikipèdia» a Paper de Vidre.
