Cremaven és un exercici de reducció poètica al voltant de la potència i la impotència d’un llenguatge que en algun moment va avivar les fogueres de la tribu. Entre la paraula sola, veu i grafia, i la paraula inflamada de l’amant, cos i significat, hi viu la paraula oberta del poeta, que prova d’il·luminar només un instant. Del delit i el poder d’aquesta ofrena escrita, en surten versos ressonants que destapen tot allò que esmorteeix la vida.
