Un vell criminal de guerra viu amb la seva filla, que es debat entre la repulsió i el deure d'atendre'L Ell està convençut que l'única errada ha estat la derrota. Ella no li ha fet mai preguntes, prefereix no saber, creu que els actes del seu pare no es poden justificar sota cap circumstància ni pel moment històric. Una nit del final de l'estiu, en una pensió de muntanya, es troben casualmentamb un escriptor que ha de traduir un text del jueu a l'italià.Tots tres comparteixen una mateixa soledat i temors i obsessions semblants que es fan evidents amb un joc de mirades que no necessita paraules. Per a cadascú, els altres representen la manifestació d'un anhel, la certesa d'una sospita o un record d'infantesa.
