La història que ens explica el Curial e Güelfa es cavalleresca i sentimental. En part recorda les novel·les sobre Lançalot i Tristany i en part reprodueix el model de les cròniques biogràfiques de cavallers contemporanis, però alhora es molt nova, ja que l autor era un lector devot dels clàssics abastables a la primera meitat del xv i es deixava guiar pel mestratge de Dante, Boccaccio i Petrarca. Els protagonistes són italians i l emperador d Alemanya i el rei de França hi tenen un paper destacat, però els millors cavallers, els governants mes justos i els mercaders mes honrats són catalans o aragonesos, la passió amorosa es un dels motius centrals de l obra, però la Güelfa controla amb severitat extrema la relació amb el seu protegit, Curial, de manera que, quan l educa com a cavaller i cortesà, manté l amor en els límits estrictes d una honestedat que finalment serà premiada amb el matrimoni, la magnífica prosa de l obra, deliberadament supradialectal, recorda vivament motius, frases i al·lusions de la tradició clàssica, però Curial es comporta, en general, com un cavaller errant de les novel·les del segle xiii. Destaca també el fervor monàrquic de l Anònim, projectat en la figura de Pere II el Gran, el nostre rei mes italià del segle XIII.
