Vivim una època infausta, atès que la poesia ha estatarraconada en una societat en què la pretesa raó haguanyat la partida a la imaginació. Com diu l’,autor, els poetes «han abdicat la corona cívica en mans de raonadors i tècnics», però no hi ha dubte queels poetes han sigut sempre els legisladors no reconeguts del món, els promotors de les revolucions del pensament, i que la poesia és una font de saviesa i plaer per a qui vulgui sadollar-se’,n. ¿Per què són divinals Homer, Dante o Milton? ¿Per què, a pesarde totes les misèries de la humanitat, la poesia no ha deixat mai d’,existir? ¿Per què, malgrat lanosa que sol fer als insipients, continua alegrant lavida de molta gent? Trobareu les respostes a aquestes qüestions en aquest llibre captivador.
