La primera lectura de Deixant l’illa verda em va corprendre i em va deixar una saó tan endins que no podia abandonar el text. En tancar el manuscrit, vaig aclucar els ulls i sentia l’autora, de lluny, cantant fluixet l’ària de la Casta diva. I, encara en el somieig i enmig d’una pluja fina d’imatges i records portentosíssims, remoguda i plena per la lectura, vaig dir-me que sí, que sí, que el que acabava de llegir era pura meravella i que la literatura és la salvació. C’est tout! Els diaris de Rita Pijoan són el cant d’una dona sola sovint en un país remot: escrits interiors, íntims, del dia a dia, dels progressos que fa com a persona o com a professional de la psiquiatria en els seus exilis voluntaris arreu del món. Ens trobem davant d’un cahierisme de gran bellesa, en la línia del que ja va ser el seu llibre anterior, Diaris haitians (Trípode, 2019).
