«Aquesta fou l’experiència viscuda quan transitava pel llibre que tens a les mans. Les seves històries, cadascuna d’elles, em conduïen per camins, alguns inexplorats, altres, força propers. Calia arribar fins a la fi del relat, a vegades misteriós, sorprenent gairebé sempre. I era en aquell instant, quan em permetia baixar del cotxe i tornar enrere. Assaborir el trajecte fet, el paisatge, les descripcions suggeridores, els personatges descoberts, els seus sentiments i les seves relacions que s’anaven desvelant a poc a poc, la fragància de la nit i l’encanteri de l’alba. Experimentava, a frec de pell, la impressió que cadascuna d’aquestes sensacions deixava en mi. Elles connectaven amb un indret íntim, ple de valors que s’havien fet meus des de molt temps abans: l’amistat, l’estima mútua, el respecte i la fidelitat a una terra sentida com a pròpia, l’apertura a la diversitat de tantes formes expressada, la tendresa que ens porta a tenir cura de les persones en situació de risc.» Fragment del Pròleg de Margarita Bartolomé Pina.
