Aquest Dèmens respon a la impossibilitat, fent-la possible, d’alçar la veu poètica després del monument verbal i de pensament que va ser L’esfera insomne (Premi Lletra d’Or 2016). Aquí, també, tot es desborda i s’excedeix en una aparença de caos on Sampere ordena i limita la seva visió més del viure que del món, no només des de la seva lucidesa al·lucinada sinó des d’una genialitat a la qual ja no li encaixa cap mordassa expressiva ni semàntica.
