Al final de maig del 1944 un industrial tèxtil de Terrassa, afí a l'enderrocat govern de la Generalitat i la República, es veu obligat a exiliar-se a França, a través d'Andorra, després d'haver contactat amb un passador. El passatger no va arribar al seu destí i mai més no se'n va tornar a saber res. Quaranta-tres anys després, la Laura Viladomat, llicenciada en Història, realitza la tesi doctoral sobre les guerrilles maquis al Pirineu. Per dur-ho a terme sol·licita l'ajuda d'en Francesc, Quico, Orteu, professor d'Història a l'Institut de la Seu d'Urgell i s'instal·la, temporalment, a la ciutat. La monòtona vida d'en Quico experimenta un canvi radical quan ella entra, com un terbolí, a la seva vida. Al cap de poc temps se n'enamora perdudament, si bé, cada dia que passa, és més conscient que li amaga alguna cosa, un recòndit secret del qual no en vol fer partícip ningú. Quan la Laura es veu obligada a compartir-lo, tots dos inicien una desenfrenada recerca en la memòria del passat, que els porta a descobrir que, per més llarga i fosca que sigui la nit, sempre, després, arriba l'alba.
