Diari del captaire (1955) és un retrat de la ciutat de París, una adaptació literària de les vivències i peripècies de l’,autor a la capital francesa durant l’,època que hi va viure gràcies a una beca d’,estudi que compartí amb Maria Aurèlia Capmany. Joan Barat, tal com explica a la introducció del llibre, associava la seva idea d’,escriptor amb la de captaire: “,Tot en la vida de l’,home que capta és provisional. Però també més ric en la diversitat. Si la seva manera d’,allargar la mà és ben humana i convincent, és força probable que no torni de buit a la pols dels camins. Avui, que és tan fàcil obtenir una «certa felicitat» o «notorietat» amb diners, afalacs o, simplement, furtant, la inconformista actitud del bon captaire és tot un símbol. No totes les almoines tenen el mateix valor. S’,han de saber acceptar, escollir i aprofitar.”, Aquest diari, doncs, explica els records i experiències copsades per aquest captaire que rondava per París i que avui, amb aquesta edició, recuperem per tornar-les a viure.