Leonor Serrano (1890-1942) va ser mestra, inspectora d'educació, advocada i escriptora. Era, a més, una dona marcada per les dicotomies: nascuda a Castella, va viure i treballar a Catalunya, de família de classe obrera, va passar a formar part de la burgesia intel·lectual i va exercir tasques fins aleshores reservades als homes. El compromís amb el pensament socialista i feminista es fa palès en la seva activitat pedagògica, que abasta des de l'educació infantil fins a la formació de les persones adultes. Aquest volum aplega cinc textos, traduïts per primera vegada al català, que mostren les principals preocupacions de l'autora: el treball i l'educació de les dones i una pedagogia de caràcter social. La modernitat del pensament de Serrano s'evidencia en les referències constants a la coeducació, la cooperació, el treball com a eix metodològic, la formació al llarg de la vida o la motivació per a l'aprenentatge. Aquest llibre ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona
