Abril (1925) i El triomf de la bellesa (1934) presenten la sensibilitat de l'escriptura de Joseph Roth. Dos relats curts que ens parlen de l'amor i de l'amistat amb una bona dosi d'ironia i de perspicàcia. Amb tot, Roth no perd mai de vista el seu propi context -una època convulsa, una realitat que s'esfondra- i explora com aquest afecta les relacions humanes. En paraules d'Antoni Martí Monterde, autor de l'epíleg: «Tot plegat fa d'aquest díptic, i de les projeccions possibles a altres escrits de Roth, una magnífica destil·lació de com narrar la desaparició d'un món, com la seva pròpia, sense eufemismes, sense esperança, però també sense por.» «Els incurables no es poden tractar. Qui es vol suïcidar, és impossible curar-lo. I els marits de les dones especialment malaltes són uns suïcides incurables. I perquè em cregui li explicaré aquesta història. Escrigui-la algun dia.»
