L'any 1974, un jove Joan Francesc Mira va quedar finalista del premi Josep Pla, un dels més prestigiosos del moment, amb la seua primera novel·la, El bou de foc. Daniel Escrig, un representant comercial, torna al poble de la família per a complir l'últim desig de sa mare: reclamar l'herència de la família paterna. A partir d'aquesta premissa, l'obra s'endinsa en un món on la tradició conviu amb la modernitat incipient i el secret es desvela més enllà dels prejudicis. Amb Rieres, el nom del poble imaginari de la novel·la, i el jove Escrig, Mira va establir els fonaments de la seua narrativa: personatges carismàtics, universos literaris coherents i una mirada atenta a la realitat cultural que ens envolta.
