Probablement els goigs és el gènere cantat més difós i amb més presència històrica en un seguit de països de la mediterrània nord-occidental. Avuiés una tipologia de cant només coneguda per sectors socials molt concrets, i gairebé tothom n’ignora la profunditat històrica, l’amplíssima difusió geogràfica i la intensa presència que ha tingut durant més de cinc segles. En aquestes centúries, cada setmana a milers d’esglésies i capelles s’ha cantat aquesta enunciació col·lectiva davant d’un sant o d’una marededeu per demanar la salut i l’ajuda en el pas de la mort. Aquest llibre en mostra la important dimensió social i cultural (ritual, literària i musical): és el gènere cantat de més abast que sorgit de la cultura catalana —amb arrels a l’occitana— s’ha escampat pel món. Fins ara no en sabíem els límits geogràfics, que abasten tres continents — l’Europa mediterrània occidental, l’Amèrica llatina i les Filipines— i una sorprenent diversitat de llengües —català, castellà, sard, occità, eusquera, nàhuatl, tagàlog, ilocano, cebuà i ilongo, a més d’algun exemple en francès i de l’oració final en llatí. Encara, però, s’acostuma a pensar que és només un cant local –folklòric— i identitari. Aquest treball estudia quines són les estructures literàries i musicals dels goigs cantats oralment, en quines situacions i països es canten, quan van sorgir i com funcionen musicalment, tant els religiosos com les paròdies profanes. Per fer-ho s’han analitzat més de 2.000 enregistraments de devocions diferents, diversos dels quals podreu sentir a través de QR.
